On May 15 at 12:00 p.m. the final of the First StartUB! Short Story Contest took place. This contest was created with the purpose of stimulating creativity within the university community and promoting the fundamental values of StartUB!, such as creativity, innovation, inclusion and sustainability.
The finalists in each of the three categories – students, PDI and PTGAS – faced off before the jury and the audience to share their stories and captivate with their narrative talent. The jury was made up of Juan Llanes, professor at the Faculty of Education and vice dean of research, doctorate and quality at the same faculty, Lluís Agustí, professor at the Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals and co-director of the Postgraduate Bookstore at the same faculty. , and Nuria de la Rosa, staff of Serveis Lingüístics of the UB. After intense deliberation, they awarded the prizes in each category to:
In the Students category, the award went to Julia Rosaura Montañés, student at the Faculty of Fine Arts.
In the PTGAS category, the award was awarded to Anna Soria Andurell, belonging to the Human Resources field.
In the PDI category there was a technical tie between Roser Bono Cabré, from the Faculty of Law, and Mariana Tomàs Fornés, from the Faculty of Psychology.
The winners were rewarded with two day passes to the Sónar 2024 Festival, while all finalists took home a batch of UB and StartUB! merchandising products.
Below, we share the winning stories:
Winning story in the student category:
Title: Magna Mater
In a place not so far away, there is an ancient woodland, where the wind carries hidden secrets that echo between the encounter of the earth and the horizon.
Endless pillars of bark rise to support a weeping sky that, from above, gazes at the green, gentle garments of the force of creation.
The firm stone sentinels stand upright with their constant mutilation and contemplate, as if they were dying warriors, how their most precious riches vanish in greedy hands, and the river that once ran crystal clear like the purest soul, now gives off a toxic breath that frustratingly repels all forms of life.
The fresh breeze of yesteryear now sounds like the stifled sigh of a wounded land that silently screams to deaf ears, asking for the embrace of understanding, begging its children to raise their voices against their own self-destruction.
Despite the storm, fragile glimpses of hope bloom like small wild flowers, and the burned forest, like the phoenix, rises from the ashes in the form of a thousand newborn trees.
In a place not so distant, patiently inhabit the change, away from dreams, masks and appearances, and it will be then that we’ll understand that our veins, are the roots of a tree intertwined in an intimate hug with life itself.
Winning story in the PDI category:
Title: Cançons
Es va despertar amb els crits de la seva àvia a l’habitació del costat. Hi va anar de seguida i la va tranquil·litzar cantant-li en veu baixa no t’oblidis mai d’on vens. Va sortir de casa tard i amb presses, recordant que tenia un examen, però en posar-se els auriculars es va animar tot baixant les escales. I es va aturar a ajudar el veí, que pujava esbufegant caixes de bolquers pels seus bessons, taral·lejant-li no et rendeixis quan no puguis més. Va agafar el metro on sempre pensant que, tot i les dificultats i el fred de desembre, aquí és nadal i estic content perquè el caliu no se’ns atura. Es va aixecar algunes parades abans per deixar seure un noi amb crosses, una dessuadora divertida i un somriure encisador que li va semblar, per uns breus moments, una estona de cel. En arribar a la universitat va trobar l’examen començat i la porta de l’aula tancada. Mai no és massa tard per sortir a buscar el teu tresor, es va dir per animar-se. Algú va allargar-li un fulletó de StartUB! “Inspirar, transformar i donar oportunitats”, va llegir, i mentre rumiava idees emprenedores algú va xocar-hi amb tanta força que no podia dir res més que cançons:
— Estàs bé?
— Des que el sol treu el cap pel Tagamanent i va il·luminant el somriures de la meva gent.
— Em sap greu haver xocat amb tu.
— Si vens em trobaràs ballant de puntes damunt d’aquesta roca.
— Estàs segura que estàs bé?
— El resum és voler-te més a prop que aquí al davant.
— D’acord. — va dir la noia somrient abans de marxar.
Quan va reaccionar tenia encara el fulletó de StartUB!! a la ma, amb un número de mòbil escrit amb bolígraf i una cançó: vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire…
Winning story in the PTGAS category:
Title: Llums de StartUB!, un brillant començament
Alba respira profundament en entrar a StartUB!, el resplendor dels fluorescents s’uneix a la seva emoció. Comença una nova etapa, una en la qual la seva passió per la ciència i la tecnologia s’uneix amb la promesa d’aquest espai vibrant.
La jornada inicial és un torrent d’informació, com trobar-se al mig d’un experiment amb resultats infinitament positius. Coneix persones com ella, dones amb un amor profund per la investigació i la innovació.
A mesura que les setmanes passen, Alba es veu immersa en un mar de projectes. Troba en les sales de StartUB! no només un espai de treball, sinó un terreny fèrtil per als seus somnis. Entre converses amb altres dones científiques, Alba s’adona que la seva lluita és compartida. La igualtat de gènere a la ciència no és només un desig, sinó una missió, i aquí, en aquesta comunitat, troba aliades. Cada descobriment, cada línia del seu treball, és un pas més en la seva pròpia revolució. La ciència, abraçada per mans femenines, pot canviar el món. Així ho creu Alba, i així ho demostra cada dia a StartUB!.
Avui, més que mai, el seu cor batega al ritme de la innovació. Perquè aquí, a StartUB!, les dones com ella no només somien, sinó que creen el futur. Els seus passos ressonen pels passadissos com un recordatori viu del poder de la dona en la ciència, una llum brillant en el camí cap a un món més igualitari i avançat. Brillant començament, pensa Alba, mentre s’endinsa cap a nous horitzons dins del laboratori de StartUB!. La seva determinació és la flama que il·lumina el seu camí cap a l’excel·lència, una inspiració per a totes les dones que segueixen els seus passos.
Title: Innovar o renunciar
La Marta feia setmanes que hi pensava. A cada final de curs, la mateixa inquietud. Com innovar? Rumiava activitats i després les recreava, imaginant-se la situació. Però no li acabaven de convèncer. Llegia articles, consultava webs, escoltava conferències, repassava els apunts i materials dels cursos que havia fet… Com ho podria aplicar en aquell grup? Respondrien com ella esperava? I si no funcionava? Els dubtes l’assaltaven. El curs ja anava bé, per què canviar-lo? Calia dedicar-li tantes hores, amb la quantitat de “papers” que tenia pendents? Valia la pena l’esforç, si després només es valora la recerca en l’àmbit universitari? Pagava la pena provar-ho, si després molts alumnes no venien a classe, o si venien, ni la miraven, ulls fixos al portàtil? Els arguments per deixar-ho córrer eren poderosos… Però les seves ganes de millora, més. Com cada any, la Marta necessitava fer canvis, provar altres activitats, altres lectures. La Marta no hi podia renunciar: no podia tirar la tovallola.
Va arribar setembre. Mil fronts oberts, novament. Projectes de recerca, tasques de gestió, doctorands i alumnes de TFM… La temptació de crear el curs al campus i replicar exactament el mateix contingut del curs passat va aparèixer amb força. Però, amb les energies renovades, la Marta va construir el programa amb algunes noves idees que creia que podrien funcionar.
Primer dia de classe. Com a l’inici de cada nou curs universitari, la Marta estava inquieta. Gairebé 20 anys fent classe, i els mateixos nervis abans d’entrar a l’aula… Com aniria aquell grup? Va respirar fondo, i va obrir la porta.
Congratulations to all the participants for their work and to the winners for this well-deserved recognition. We hope to see more talent and creativity in the next editions!